OK Lliga

HÉLDER NUNES

JUGADOR DEL BARÇA D’HOQUEI SOBRE PATINS

“Amb deu anys ja somiava en jugar al Porto i el Barça”

“Si guanyem la Champions prometo que parlaré en català”

“Vaig rebutjar la primera oferta del club blaugrana perquè era massa jove i encara no estava preparat. Estic content d’haver esperat”

Anar al darrere gairebé des de l’inici en l’OK Lliga ens estava pesant. Encara hi haurà moments difícils

Inconformista, ambiciós, treballador i malalt d’hoquei com ha de ser un fill de Barcelos, Hélder Nunes està constatant al Barça amb només 27 anys la seva fama de figura mundial acreditada anteriorment amb el Porto i la selecció portuguesa, amb la qual va guanyar l’or en els WRG 2019 precisament al Palau, escenari clau que el fa esborronar. Divendres va marcar tres golassos de pala a Riazor i va ser clau en el magnífic triomf blaugrana contra el Liceo (3-7) que aplana el camí cap al títol de l’OK Lliga. En 61 partits, ha fet 54 gols i ha donat 51 assistències, que aviat és dit.

Un gran triomf en l’escenari on el curs passat va debutar en l’OK Lliga amb derrota.
Va ser un partit molt ben jugat per tots, no només per la meva actuació. Vam fer un gran partit en defensa i el bon inici amb 0-2 ens va aplanar el camí. Són partits especials, perquè els dos conjunts tenim bones defenses i bons atacs. Una de les meves armes i de l’equip és el xut exterior. El busco sempre quan algun jugador passa per davant del porter per dificultar-li la visió. Carles Grau és un gran porter i si xutés sense ningú al davant no li faria mal. L’any passat vam perdre en aquesta pista i aquest curs el Liceo també ens havia derrotat al Palau. Necessitàvem un partit molt complet i el vam fer. El gran objectiu era vèncer per dependre exclusivament de la nostra feina.
El fet d’haver coincidit al Porto amb Grau, li facilita la feina per batre’l o la fa més complicada?
És més complicat. El punt més fort de Grau, que en té molts, és la seguretat que transmet a l’equip. El fet que els dos primers xuts entressin li podia donar inseguretat a ell i al seu equip i això va jugar al nostre favor. Anar al davant va ser clau i, quan ells van fer l’1-2, fer l’1-3 de seguida també va ser clau. Pau i Pablo van fer una jugada perfecta i això els va fer molt mal. Sabem que el Liceo és un dels millors del món i que hem d’estar al cent per cent en defensa, fent bones ajudes. En l’un contra un et poden passar, però en l’un contra dos és més difícil.
Amb tantes figures, el compromís defensiu té molt mèrit...
Hem vist un vídeo del partit i, quan guanyàvem per 1-5, hi ha una falta prop del punt de penal i João es tira a terra per tapar un xut. La jugada demostra com estàvem de concentrats.
Li pesarà, al Liceo, la golejada?
Espero que sí. I nosaltres hem d’evitar descuidar-nos. Si el 3-7 genera més dubtes al Liceo en el cas que tingui partits ajustats i té por de perdre més punts, doncs perfecte. La lliga és molt complicada. El Liceo va guanyar per 15-1 el Taradell i va perdre a la seva pista. Dotze partits són molts i encara hem de superar molts moments difícils.
Van arribar a estar cinc punts per sota i ara tres per sobre...
Anar al darrere gairebé des de l’inici ens estava pesant. Som el Barça i volem anar al davant sempre. Sabíem que arribaríem a Riazor per sota d’ells, tot i que al final el Taradell va fer una mica el nostre treball i vam arribar-hi líders. Ja els va batre el curs passat i tant de bo hi torni.
El seu fort xut de pala és innat?
De petit era una mica grassonet i per això tenia més força per xutar que els de la meva edat.
El seu físic, però, ha canviat des que va accedir a l’elit.
Quan vaig arribar al Porto, amb 18 anys, ho vaig passar fatal, perquè anava a la tanca i no guanyava ni una pilota. Semblava una publicitat per fer bonic. Vaig veure clar que havia d’anar al gimnàs i treballar. Van ser tres mesos molt durs: jugava poc i treballava molt. Però al final vaig tenir oportunitats i vaig saber-les aprofitar. Em vaig adonar de les meves debilitats i vaig guanyar musculatura, força i resistència. El gimnàs forma part de la meva vida.
A la final a 4 de la lliga europea 2014 al Palau, que va jugar amb el Porto, es va començar a perfilar el seu fitxatge pel Barça?
Quan ets tan jove com era llavors, és molt important guanyar i tenir minuts en partits importants. Per sort, en els partits decisius el tècnic confiava en la meva feina, i jo, amb feina i una mica de sort, feia gols importants. Recordo a Porto en uns quarts de Champions contra el Benfica que havíem empatat en l’anada: vaig marcar dos penals i una directa al Dragão Caixa. Són moments en què la gent es fixa una mica més en el treball individual. Per sort, el 2014 al Palau vaig marcar en les semifinals contra el Vendrell i en la final vaig fer l’1-1 de falta directa contra el Barça. Vam perdre però la gent es va fixar en el jugador jove. I més en un equip en què hi havia jugadors ídols meus com Reinaldo o Edo.
El coneixen pel carrer, a Porto?
Sí, sense arribar als mateixos extrems, feia una mica vida de futbolista. Soc el nen d’aquell gran Porto ple de veterans.
Ja tenia consciència que volia o podia acabar al Barça?
Des dels deu anys ja els deia als meus pares que el meu somni era jugar al Porto i al Barça. Quan el Barça em va trucar, tenint 20 anys, després de la final a quatre de Barcelona, no vaig acceptar perquè no estava preparat. No era titular al Porto. Tots els meus amics em deien que no havia fet bé, que el tren només passava una vegada. Estic content d’haver esperat, perquè he arribat més fet i amb una altra mentalitat. Estic demostrant que estava preparat per assumir el repte.
Un canvi vital.
Venir a Barcelona va canviar la vida de la meva xicota i la meva i també la de les famílies. Vam venir per la ciutat, el club i per l’experiència vital, i res millor que el Barça. El dia que vaig sortir de casa amb cotxe, tota la primera hora vaig estar plorant.
La seva adaptació, meteòrica.
Sempre he estat un jugador d’equip. Primer penso en l’equip i després en mi. Si tinc un dos contra el porter, el més probable és que la passi al meu company. Ha estat fàcil adaptar-se a aquest vestidor i aquest cos tècnic. Només tinc paraules d’agraïment. A mi m’agrada jugar amb els millors. I si no t’adaptes a jugar amb els millors és que alguna cosa passa.
Què l’ha sobtat dels costums?
Veure tanta gent sempre als bars menjant tapes. Aquí aprofiten molt bé la ciutat i és un estil de vida que m’agrada en una ciutat molt bonica que, després de dos anys, encara no conec del tot. A l’inici, quan encara no hi havia pandèmia, vam anar a alguna calçotada per conèixer els costums de Catalunya. Quan ets al Barça, té sentit que intentis conèixer bé Catalunya.
Entén molt bé el català...
Primer em va costar. Tenir João, que ja el parlava, em va facilitar les coses. L’any passat feia classes. Ara no, pel coronavirus. Si guanyem la Champions, prometo que parlaré en català.
El Barça és el màxim favorit?
Sí, tot i que a Portugal estan treballant molt bé, amb bons pressupostos i jugadors també entre els millors del món. Cada partit serà molt difícil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.