Natació

ERIKA VILLAECIJA

NEDADORA CATALANA DEL CN SABADELL

“Ara sí, estic a punt per retirar-me”

La barcelonina afronta orgullosa una fita única en la natació catalana, uns quarts Jocs, i té previst plegar al desembre

“No m'he entrenat quatre anys només per anar a Rio, vull millorar la setena posició de Londres”

A Rio, Erika Villaécija (Barcelona, 1984) es convertirà en la nedadora catalana amb més participacions olímpiques (4). Afronta el compte enrere amb molta il·lusió i ganes de disfrutar-ho tot, però també en bones condicions físiques per superar-se. Prefereix girar full a la polèmica amb Belmonte i avança que la seva retirada ja té data. S'ha entrenat de sis a dos quarts de nou i per atendre'ns fa un parèntesi de la feina de psicòloga esportiva que fa a l'Escola Santa Clara del CN Sabadell.

Quins són els problemes habituals dels nens amb qui tracta?
Molta por del fracàs, de competir, del patiment en edats avançades. Tenen massa exigències quan haurien d'estar disfrutant, és un dels problemes de la societat actual. Els ajudo a gaudir més i que tinguin més comunicació i expliquin sense por a l'entrenador què els passa.
Va patir les mateixes pors?
Intento potenciar la comunicació amb l'entrenador, perquè és una situació que he viscut. La por de parlar i explicar les coses perquè et diguin que no. Al final la bola es fa cada cop més gran i si es parla, d'un dia per l'altre se soluciona i el rendiment augmenta.
Els deu estimular tractar amb un referent com vostè.
Sí, els agrada parlar amb l'Erika. Trobo que els entenc molt. De vegades no saben explicar què els passa, però com que ho he viscut detecto la sensació. Per mi és molt més fàcil, jugo amb avantatge. Em diuen: “És que em sento com estranya, a l'aigua.” I jo els responc: “Et sents com si no llisquessis?” “Sí, és això.” “Doncs ja saps el que és. Tranquil·la, no passa res.” Al principi no sabia com aniria, però n'estic satisfeta i m'omple ajudar-los.
Ha estat el bitllet olímpic més complicat dels quatre?
Suposo que sí. Per començar, perquè els Jocs no entraven en els meus plans. Després, perquè una vegada m'hi vaig posar, ja no em volia quedar a fora, i a Kazan no vaig aconseguir el bitllet. Després m'he hagut de classificar per al preolímpic i més endavant guanyar-me el bitllet en el preolímpic. Hi ha hagut més etapes, però m'ha anat bé per estar més en forma tota la temporada.
Diu que no hi comptava... Què la va fer canviar d'opinió?
Vaig pensar que els Jocs de Londres serien els últims, perquè em volia retirar en el mundial de Barcelona. Però la competició no em va sortir com volia, ni esportivament ni personalment. Ho vaig passar malament. No em mereixia aquest final. Abans de retirar-me havia de recuperar la il·lusió. Ara sí que estic a punt.
En algun moment ha patit perquè se li escapés el tren de Rio?
Després del mundial de Kazan, un any abans, estava més fora que dins. Llavors em plantejava si havia valgut la pena l'esforç, però sí que ha servit, quan es fan bé les coses, els resultats surten, és un treball acumulatiu.
Serà la nedadora catalana amb més Jocs Olímpics. Què sent?
És un orgull. N'estic molt contenta. He tingut la sort de fer-ho bé quan tocava. I en els últims anys, quan ja no em compensava econòmicament, la federació catalana i el CN sabadell han fet un esforç perquè seguís i m'he esforçat per aconseguir-ho.
Què es proposa, a Rio?
He detectat que cometo errors a la meitat de la cursa, no estic col·locada on toca. A Rio l'objectiu és intentar nedar tota l'estona al davant. És una de les curses més fàcils de les que hauré fet últimament. Només hi haurà 25 nedadores, i el nivell serà semblant en totes. L'estratègia seria estar al davant en la meitat de la cursa, perquè hi ha un moment en què es trenca, es formen els dos grups i si et despistes ja no ets al davant. Físicament estic bastant bé. M'agradaria millorar la vuitena plaça de Londres. L'objectiu no és anar als Jocs, és guanyar l'or en els Jocs. Al final t'entrenes per a això. No m'he estat entrenant quatre anys només per anar-hi.
Uns Jocs són més que la competició...
La part esportiva és la més important, però després hi ha tota la resta: estar amb a la bombolla de la vila olímpica, amb esportistes de l'NBA, els atletes, la inauguració, la clausura, els nervis dels dies d'entrenament. Aquest any podré gaudir de la natació olímpica des de dins, sense haver de competir en aquell moment.
Està preocupada pel Zika i l'estat de l'aigua?
Sobre el Zika m'he informat i ens han donat recomanacions i vacunes. Em fan més por les aigües contaminades. Hi hauré de nedar dues hores i els dies previs a la competició. Eestan preparant un tractament d'aigües com el del mundial de Barcelona.
La classificació per a Rio la va entelar la denúncia de la parella de Mireia Belmonte acusant-la de colpejar-la durant la cursa del preolímpic. Com ho ha viscut?
El tema està tancat. Les aigües obertes són així, però no recordo haver-li donat cap cop. En vam parlar i el tema va quedar tancat. Em va estranyar que passés més tard, però són reaccions de persones que no puc controlar. Em va afectar els primers dies, perquè no és agradable, però hi ha coses més importants, com Rio.
Com es manté la flama setze anys?
Sent tossuda per intentar guanyar la medalla olímpica i també per voler deixar la natació en el moment que toca.
Això vol dir que es retira a Rio?
Ho volia deixar després dels Jocs, però el campionat d'Espanya de 25 es fa a Sabadell al desembre i és l'any del centenari i crec que està bé retirar-se a casa.

Londres 2012: “Pensava que serien els últims”

A Pequín va viure la gran decepció. “Són els Jocs que havia preparat més cegament. Només pensava en medalla, medalla i medalla. Tres mesos abans dels Jocs tenia la tercera millor marca de l'any, ho tenia a tocar. Em vaig posar malalta. Va ser una decepció, fracàs, frustració i aprenentatge. Em va costar molt recuperar-me.” Fora de la final dels 800, dels 400 i del 4x200 lliure.

“Medalla, medalla... i decepció”, a Pequín 2008

Va debutar al bressol dels Jocs Olímpics als 20 anys i va obtenir dos diplomes olímpics gràcies a la cinquena posició en la final dels 800 m lliure i a la sisena amb el relleu del 4 x 200 lliure. Va completar l'actuació amb el divuitè lloc dels 400 m lliure. “Van ser dies de nervis i tot va passar molt ràpidament, com un tràiler”, recorda Villaécija.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.