Natació

Natació

Jocs de Rio 2016

La nedadora imprevisible

Bronze en el mundial de Kazan 2015 i plata en l'europeu de Londres 2016, Jessica Vall aspira a disputar la final dels 200 m braça

És una ‘rara avis' que ha esclatat tard i s'ha superat a cada competició

L'andreuenca ha registrat la sisena millor marca de l'any dels 200 metres braça
S'estrenarà el 7 d'agost en els 100 m braça i també confia a passar a la prova final

La història de Jessica Vall (Barcelona, 1988) destil·la detalls literaris o cinematogràfics. Recorda una de tantes narracions meravelloses i ensucrades, no exempta de girs narratius dramàtics, i amb la seva particular moralitat. La protagonista interpreta una trajectòria esportiva notable i discreta perquè prefereix prioritzar els estudis de biomedicina, fins que es llicencia. Aleshores, mentre medita seriosament la retirada per centrar-se en el món laboral, decideix donar una última oportunitat a la natació, seguint el consell del seu avi –mort fa poc– i amb qui manté una conversa imaginària. Ho tira endavant amb la condició que ha de ser al cent per cent, perquè ja no és cap adolescent i ha après a mesurar el valor del temps que fuig irremeiablement.

La seva voluntat es creua amb la seriositat, sacrifici i coneixement del seu entrenador al CN Sant Andreu, l'exnedador Jordi Jou, i estableixen una simbiosi perfecta. El 2012, amb 24 anys, més tard de l'habitual en una nedadora, comença l'eclosió i a acumular èxits: tres medalles en els Jocs del Mediterrani de Mersín i debut en un mundial, a Barcelona (2013); bronze en l'europeu de Berlín (2014); bronze en el mundial de Kazan (2015), i plata en l'europeu de Londres (2016). En aquest període, el seu marit té un problema de salut important i ella ha de passar nits a l'hospital per fer-li companyia. Se sobreposa a cadascuna de les adversitats i gràcies a una capacitat d'aprenentatge fora de sèrie, el progrés a la piscina és elèctric i aconsegueix embutxacar-se dos bitllets per als Jocs de Rio, on competirà en els 100 i els 200 metres braça.

Assegura que no canviaria cap punt ni cap coma del seu conte particular, tot i ser conscient que potser això l'hauria pogut portar a una cita olímpica amb anterioritat i ara presentar-se a Rio amb més experiència. Reconeix que només fa dos anys que va començar a veure clar que els Jocs es podrien convertir en una realitat: “Possiblement en l'europeu de Berlín del 2014, quan vaig veure que les meves marques havien baixat força, em vaig adonar que podia estar en els registres per aconseguir la mínima olímpica i vaig començar a treballar més fermament per a aquest objectiu. Fins llavors havia treballat fort, però no era conscient que podia arribar a uns Jocs. És a partir d'aleshores que ho vaig veure”. Amb tot, explica que malgrat les seves prioritats anteriors mai havia abandonat la idea de convertir-se en olímpica: “Els Jocs és el somni de qualsevol esportista i sempre es té present. Suposo que si m'hagués retirat abans ho hauria pensat, però com que encara estic en actiu...”

Ara, les portes de l'Olimp són obertes de bat a bat i “el pas dels dies s'està fent més dur”. Avui marxa a Rio amb la primera expedició d'esportistes de la delegació espanyola i s'estarà en un hotel i s'entrenarà a la piscina d'un club esportiu fins al dia 3 d'agost, que podrà accedir a la vila olímpica.

Els últims dies li han servit per reposar: “Tot el treball estava fet, i com a màxim es podien polir detalls de les sortides, dels viratges i de l'estil. Descansar és important, també en l'aspecte mental, per arribar a Rio plena d'energia.” L'any ha estat exigent, amb un començament de temporada en què va prioritzar el treball aeròbic i uns últims mesos, des que va acreditar les dues mínimes, amb més intensitat i concentracions a Font-romeu per treballar en alçada. En el darrer campionat d'Espanya, a Las Palmas, va demostrar la seva hegemonia en la braça en imposar-se en les tres finals: 50, 100 i 200 m.

Objectiu: la final dels 200

Encara que sembli impossible, Vall no ha gravat amb foc en la seva memòria el dia i l'hora del debut. Es reparteixen les tasques amb el tècnic amb la intenció repartir-se les tasques, alliberar-se i que tothom tingui una funció específica en l'equip que formen. També li serveix per fer teràpia quan els nervis i les incerteses pròpies d'un final de cicle olímpic apareixen. “El que faig és comentar tots els dubte i incerteses al Jordi [Jou], i després en parlem”, confessa.

L'estrena serà el 7 d'agost en els 100 m braça i tres dies després competirà en els 200. “L'objectiu és classificar-se per a una final, tot i que m'agradaria que fossin dues. Sé que en els 100 braça és molt difícil, però crec que puc superar els meus registres, i si ho aconsegueixo hi podria arribar. En els 200 braça, per temps d'inscripció i tot plegat, és en la que estic més a prop”, explica. Estrenar-se en la cursa amb menys expectatives podria ser una lectura: “Pot ser bo o negatiu, però sempre cal mirar la part positiva. Així m'estreno i em trec els nervis en una prova que no és la meva prioritat, encara que també buscaré classificar-m'hi per a la final.”

La catalana figura entre les atletes que han nedat els 200 m braça més ràpidament el 2016. És la sisena amb un registre de 2:22.56 que va certificar en el campionat d'Europa de Londres, i que li va servir per millorar el rècord espanyol de la distància. El rànquing l'encapçala la japonesa Rie Kaneto (2:19.65), que és una de les candidates a penjar-se la medalla d'or, juntament amb la seva compatriota Kanako Watanabe i la danesa Rikke Pedersen. “Totes tres han nedat en 2:20 i són les grans favorites. Les altres estem molt igualades, i crec que la gran final seran les semifinals, on ens jugarem la classificació per a la final. El tall serà difícil.” La igualtat es va constatar en el mundial de Kazan de l'any passat, en què tres nedadores van haver de compartir el tercer graó del podi i la medalla de bronze. Una d'elles va ser Vall, i les altres dues, Pedersen i la xinesa Shi Jinglin, que van nedar en 2:22.76.

El desenllaç de la història de la nedadora del somriure permanent i el positivisme com a forma de vida que s'ha superat en dels últims campionats encara s'ha d'escriure. El gir que prendrà és imprevisible, com la trajectòria que s'ha tret de la màniga durant aquest cicle olímpic.

El demà, a l'aire. “Vull acabar els Jocs i amb un bon gust de boca. Al setembre m'asseuré amb el Jou i ja veurem el que fem. Suposo que la intenció serà anar any rere any com hem fet fins ara i no mirar massa enllà, perquè la meva edat és la que és i no puc mirar massa en futur”, assegura, i confessa que la maternitat també l'atrau i la condiciona. Però això ja és una altra història.

LES FRASES

En l'europeu de Berlín del 2014 vaig rebaixar les marques i em vaig adonar que tenia possibilitats d'obtenir la mínima olímpica per a Rio
Al setembre m'asseuré amb el Jordi Jou i ja veurem el que fem. Suposo que anirem any rere any, com fins ara
Jessica Vall
nedadora catalana
L'objectiu és classificar-se per a una final, tot i que m'agradaria que fossin dues. Sé que en els 100 m braça és molt difícil
Les semis dels 200 seran com una gran final en què unes quantes nedadores, molt igualades, ens jugarem entrar en la final olímpica
La progressió
Any Edat 50 m ll. 100 m b Club
2009 (20 anys) 1:10.73 2:30.85 CN Sant Andreu 2010 (21 anys) 1:11.56 2:35.17 CN Sant Andreu 2011 (22 anys) 1:10.96 2:31.82 CN Sant Andreu 2012 (23 anys) 1:10.20 2:29.20 CN Sant Andreu 2013 (24 anys) 1:08.80 2:26.62 CN Sant Andreu 2014 (25 anys) 1:06.81 2:23.96 CN Sant Andreu 2015 (26 anys) 1:07.13 2:22.76 CN Sant Andreu 2016 (27 anys) 1:07.40 2:22.56 CN Sant Andreu
Rècords actuals d'Espanya
Any Prova Marca Equip
2016 200 m braça 2:22.56 CN Sant Andreu 2014 100 m braça 1:06.81 CN Sant Andreu
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.